Vacances

Aquest bloc ha estat en silenci des de les passades eleccions al Congrés i Senat, per una sèrie de motius que passo a explicar-vos:

a) Vaig decidir-me prendre unes setmanes de reflexió electoral, per evitar escriure en valent i des de l’indignació que reflexa excel·lentment en Jesús (bloc) i conèixer altres punts de vista abans de valorar.

b) La meva situació laboral, que recentment ha millorat, ha estat en perill pel final de la tasca que estava realitzant.

Aquests dies de descans a Calafell, i les converses anteriors amb la gent de Joves, d’ICV a la comarca i molta gent coneguda propera i no tan propera a les nostres propostes, fan que em faci una sèrie de reflexions.

1. No hi ha desànim. En contra del que m’esperava, no hi ha hagut males cares ni menys gent a les reunions. Va ser una bona sorpresa la quantitat de noves cares al Consell Nacional de Joves o veure com se’ns continua quedant petit el local del carrer Sant Pau a la gent d’ICV Vilafranca.

2. El paper dels mitjans de comunicació. Resulta molt difícil convèncer a la gent per a que et voti si no et coneixen. Només un exemple: us animo a comptar el temps de pantalla dels cinc partits a l’especial eleccions de Polònia (i parlo de TVC perquè als mitjans estatals no exisitm, ni nosaltres ni els companys i companyes d’IU). Curiosament, els millors resultats coincideixen allà on la premsa comarcal és més forta i, per tant, la gent coneix ICV-EUiA (encara que sigui a partir de la tasca dels grups municipals). Reflexió per als qui s’oposen als blocs electorals: jo també estaria d’acord, si no fos perquè els i les periodistes també tenen ideologia.

3. Contra la desafecció, cal fer més el carrer. En aquests mesos de grup municipal, ens hem reunit amb moltes associacions vilafranquines. Algunes d’elles oposades a les nostres propostes. Però un punt en comú, totes han agraït la nostra voluntat de debatre i d’analitzar propostes i contrapropostes. No podem deixar que els arbres ens impedeixin veure el bosc, no podem fer que la nostra voluntat, fer que l’Ajuntament funcioni bé i millori la qualitat de vida, ens faci perdre de vista el contacte amb la gent.

4. M’oblido de moltes coses i molts temes a reflexionar sobre les eleccions (que quedaran per comentar algun altre dia, o a partir dels vostres comentaris), però no voldria acabar sense recordar als companys i les companyes que, des de la tasca anònima o no tant, han fet possible la campanya: David, Bernat, Aina, Jordi, Marta, Miguel, Laura, Naila, Laia, Gerard, Ramon, Carlos, Delfina, Albert, Lídia, Agustí, Jesús, Júlia, Aida, Jaume, Isabel, Fèlix, Xavier, Berta, Dani, Esteban, Espe, Joan, Aleix, Patri, Andreu, Janet… i tants altres noms que em deixo!

GRÀCIES A TOTS I TOTES!

No pot ser

(NOTA: Article originalment publicat el 14/3/2007)

Indignació. És la única paraula amb que es pot expressar la sensació que se li queda a algú després de veure l’absoluta pervesió de la informació en el cas Veiret. Per qui no n’estigui massa informat o informada, recomano la lectura dels companys de Qualcosa di sinistra

Un mitja públic (com són TVC i Catalunya Ràdio) no pot generar una sensació d’inseguretat basada en informacions falses, no contrastades. Perquè en tot aquest procés no han aparegut els inquilins de l’habitatge?

Avui sabem que Veiret (la seva família) és propietària de tot l’edifici, que la vivenda no complia els criteris d’habitabilitat (abans de l’entrada dels “okupes”), que els inquilins pagaven el lloguer del pis (recordem, no habitable) i que el senyor Veiret estava assessorat (converses d’amic, sembla que les qualifica ara) per la senyora Nebrera (diputada del PP al Parlament de Catalunya) i el senyor Pahissa (President de l’Associació de Propietaris de Catalunya i famós per la seva coneguda rivalitat amb la candidata ecosocialista Imma Mayol i la seva proposta de gravar els habitatges buits).

Els senyors Cuní i Bassas posen en perill la credibilitat de la televisió i la ràdio pública de Catalunya, cosa que el Govern no hauria de permetre. Tenen un munt de possibilitats on anar on serien ben tractats pel seu estil (RAC-1, La Vanguardia, Td8, Canal Català… que demanin per David Madí).