Retratats

(NOTA: Article originalment publicat el 12/12/2006)

El genocida Augusto Pinochet ha mort. Desgraciadament, no donarà comptes de la seva “acció” al capdavant del govern xilè, com molts hem desitjat. Tanmateix, aquesta mort, mirada en clau espanyola té diversos aspectes interessants a valorar.

La coincidència en el temps de la mort de l’ex-dictador i la tramitació de la Llei de Memòria Història al Congrés dels Diputats, ha reobert el debat sobre la manera en que es va tancar l’anomenada “transició” espanyola. Pinochet, com molts comentaristes han assenyalat, ha mort sense ser jutjat, de la mateixa manera que tampoc ho va ser Franco. Tanmateix, Pinochet feia gairebé 10 anys que no formava part de l’aparell de govern. Punt per a Xile.

El govern de Xile, tot i les pressions de la dreta i la ultradreta seguidora de Pinochet, ha decidit no fer un funeral d’Estat per al dictador, que només rebrà els honors militars, els que van reprimir la voluntat del poble xilè, els que van realitzar el cop d’Estat, els que el van posar al capdavant del país. Punt per a Xile.

Els processos judicials oberts per la justícia xilena (processos que a Espanya no s’han ni plantejat) continuen, tot i que amb gran lentitud, avançant. Punt per a Xile

Tanmateix, no tot són notícies dolentes per aquest país. Miguel Ángel Moratinos (possiblement el ministre més d’esquerres del govern de l’Estat) ha decidit que cap representant de l’Estat espanyol serà present al funeral de Pinochet. Punt per Espanya.

Però el que ha quedat encara més ben retratat és la poca capacitat encara de la societat internacional per fer valer els valors de la pau i dels drets humans que, se suposa, que ens comprometen a tots i totes.