Més aigua

Ara mateix, dia 27 de maig a les 12 del migdia, la pàgina web sobre la sequera del Departament de Medi Ambient i Habitatge situa el nivell dels embassaments catalans és del 45%, però preocupa l’embassament de Susqueda (el de major capacitat) que només arriba al 32%.

Desconec les dades tècniques, però segons el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (les darreres que s’han publicat) hi hauria servei d’aigua assegurat fins al mes de març i indiquen que cal tornar a valorar la necessitat de la interconnexió. Així mateix, molts sectors acadèmics vinculats a la gestió de l’aigua han afirmat que la situació d’emergència que justificava la interconnexió ja s’ha superat (Fundació Nova Cultura de l’Aigua).

Davant d’això, tenint en compte que les previsions a curt i mig termini inidiquen que conituarà plovent a les zones altes de Catalunya (tot i que no tant com fins ara), i l’imminent inici de la construcció del tub interconnector, cal fer un plantejament i ser valents.

Tenint en compte que, ara mateix, ens separen dos mesos (posem-li quatre, que l’obra pública sempre acaba amb retard) d’evitar la falta d’abastament, amb un escenari de pluges que pot endarrerir aquesta data… si mantenim les mesures activades fins ara: aqüífers, vaixells, finançament d’airejadors, etc. i aconseguim reduir el consum una mica (plantejar talls parcial del subministrament domèstic de matinada?, reduir el cabal que recorre la xarxa a aquestes hores en que hi ha menys consum?), ens asseguraríem que la interconnexió no fos necessària i la podríem descartar abans de fer les expropiacions i iniciar el procés irreversible.

Tindrem molts i poderosos enemics en aquesta tasca d’aturar la interconnexió, i els nostres possibles aliats no estan gaire disposats a col·laborar per la nefasta política comunicativa del conseller Baltasar, però això mai ens pot fer retirar-nos d’una lluita per allò que creiem.

Venen dies claus per a evitar la interconnexió.

Suma y sigue…

Fa uns dies, parlava en aquest mateix bloc (veure text) de la interconnexió entre la Xarxa d’aigues del Consorci d’Aigues de Tarragona i el Ter-Llobregat. Comentava la meva sensació sobre que la necessitat puntual d’aquesta connexió s’utilitzaria per a garantir l’abastiment d’aigua a les noves zones de creixement urbà al Penedès de forma estructural. És a dir, que un cop la dessaladora d’El Prat estigui en funcionament, AGBAR i les empreses compromeses en l’obra no renunciarien al seu ús. I que això serviria per a donar sortida a les més altes previsions de creixement del Baix Penedès interior i “l’eix viari-ferroviari” de l’Alt Penedès (Castellet-Monjos-Olèrdola-Vilafranca-La Granada-Subirats-Sant Sadurní-Gelida). Aquí és on caldrà veure les coherències en els discursos de creixement moderat dels diferents partits, especialment dels dos que tenen més capacitat per gestionar, PSC i CiU.

En aquest sentit, sembla que ja es mou alguna cosa. Només cal veure les declaracions de l’alcalde de Vilafranca i President de la Mancomunitat Penedès-Garraf Marcel Esteve a Ràdio Vilafranca (declas). Ho seguirem.

És la interconnexió, estúpids!

Continuem parlant d’aigua…

Segurament pensareu que sóc una persona molt mal pensada, però hi ha coses que no entenc d’aquest tema. La portaveu de l’anterior Govern de l’Estat en funcions, la senyora Fernández de la Vega, va descartar la possibilitat de donar suport a la proposta de la Generalitat (o, pel que sembla, de la Conselleria de Medi Ambient) de transvassament entre el Segre i el Llobregat pel seu cost ambiental en l’Ebre. Com comentava, no m’agrada el plantejament d’aquesta obra, però hi ha una realitat i és que a l’octubre, milions de persones no tindran aigua de boca, a pesar de la reducció de consum, de l’aprofitament de pous i aqüífers, dels vaixells i de les alternatives, si no plou (i veient el mapa de pluges d’aquesta setmana, que sembla una broma de mal gust, és la hipòtesi amb la que s’ha de treballar).

Doncs bé, ara, el sostenibilista Govern de l’Estat planteja com alternativa a la proposta de Medi Ambient la interconnexió de xarxes entre Tarragona i el Ter-Llobregat. Un projecte amb un cost 8 vegades superior i que planteja seriosos dubtes tant sobre la seva disponibilitat al mes d’octubre com de la seva provisionalitat.

A partir d’aquí, la meva desconfiança. Aquí tenim una obra amb caràcter de permanència, que servirà per justificar un nou transvassament constant de l’Ebre que mantingui l’establiment de noves urbanitzacions amb consum intensiu d’aigua a l’Alt i Baix Penedès, en el marc paral·lel del CIM Logis Penedès i el desdoblament de la N-340, que permetrà desplaçar-se amb cotxe, evidentment, a les persones residents en aquestes urbanitzacions cap als seus llocs de treball generant nous problemes de mobilitat (que es solucionaran amb més quilòmtres de carretera). L’objectiu, fer desaparèixer el corredor natural entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona representa, encara avui, el Penedès. Tota aquesta política, és el que Naomi Klein defineix perfectament en el seu llibre La doctrina del xoc, on les elits polítiques i econòmiques, aprofiten les situacions de crisi (com és la sequera que viu actualment Catalunya), per gestionar el que anomenen les ‘polítiques de xoc’, és a dir, per seguir el model neoliberal projectat pels economistes de l’Escola de Chicago.

Espero equivocar-me, però em temo, que ens espera un estiu d’apagades i talls de llum per la Costa Brava, especialment per la zona més propera a la MAT.

Comunicat de Joves d’Esquerra Verda davant la sequera

Davant de la situació generada per la crisi de sequera que viu avui Catalunya, la direcció de Joves d’Esquerra Verda expressa que:

Des de JEV sempre hem defensat una nova cultura de l’aigua que la percep com un recurs escàs i per tant la gestió dels recursos hídrics ha de basar-se en la reutilització, l’estalvi i l’eficiència per garantir les necessitats bàsiques. És a dir, una política de control de la demanda lligada a un model de desenvolupament sostenible.

Mai abans s’havien impulsat mesures estructurals per combatre la sequera com des de l’arribada d’ICV al Govern de la Generalitat. S’ha donat un gir de 180º pel que fa a la gestió de l’aigua a Catalunya, amb l’impuls de polítiques com la recuperació de pous i aqüífers, l’establiment del cànon de l’aigua que ha aconseguit reduir el consum, programes de sanejament d’aigües residuals urbanes, difusors domèstics que redueixen el consum i en definitiva, un conjunt de polítiques que han permès combinar l’ús de l’aigua amb la conservació del medi ambient.

Davant de la situació d’emergència nacional que vivim per la pitjor sequera dels últims 60 anys, a la gestió del conseller de Medi Ambient de la Generalitat li ha mancat transparència, diàleg, i claredat per explicar la possibilitat de dur a terme un transvasament temporal i reversible d’aigua del Segre al Llobregat en el cas que no plogui en els propers mesos.

Aquest conjunt de factors han provocat la confusió de la ciutadania. Per això, volem manifestar la nostra preocupació per les conseqüències que pugui generar aquesta gestió sobre la credibilitat d’una formació política que sempre ha defensat la nova cultura de l’aigua i la radicalitat democràtica.

JEV emplacem que davant aquesta situació de sequera es busquin totes les alternatives possibles abans de dur a terme el transvasament i que siguin analitzades conjuntament amb els moviments socials i ecologistes, els representants territorials, amb la Fundació per la Nova Cultura de l’Aigua, els municipis… En cas que el transvasament sigui l’única opció viable, cal donar un missatge clar que aquesta mesura serà temporal i reversible fruit de la situació d’excepcionalitat que estem vivint.

Cal garantir l’aigua per tota la ciutadania de Catalunya i plantejar solucions de futur per si s’allarga la sequera, i més tenint en compte que és una de les conseqüències del canvi climàtic. Per això, JEV defensarem dins d’ICV que es continuïn duent a terme les propostes de la conselleria que són coherents amb la nova cultura de l’aigua.

A més, creiem igualment important que s’estudiïn les mesures com els bancs públics d’aigua per resoldre situacions d’emergència com la que vivim avui. De la mateixa manera, és imprescindible que la conselleria de medi ambient treballi conjuntament amb la conselleria d’agricultura per impulsar canvis en els sistemes de regadiu ja que actualment l’agricultura suposa més del 70% del consum d’aigua de Catalunya.

JEV denunciem la frivolitat de CiU que aprofita una situació d’emergència nacional per deslegitimar les polítiques per una nova cultura de l’aigua. Volem recordar que la dreta catalana ha defensat sempre les polítiques transvasistes com a solució estructural. Ara CiU pretén oferir el transvasament del Roine com a solució a la situació d’emergència, però aquesta és una infraestructura que trigaria anys en arribar i que respon a la defensa dels interessos dels poderosos que ells representen. L’alternativa del Roine confronta amb l’estalvi i l’eficiència i la gestió de la demanda que des de JEV hem defensat.

Finalment, creiem que el Govern de l’Estat Espanyol no està legitimat per donar lliçons de sostenibilitat a Catalunya tenint en compte que ha avalat els transvasaments com el del Xúquer-Vinalopó i el del Tajo-Guadiana. Ens oposem a la solució que ofereix el Govern de l’Estat a construir el mini-trasvasament Cunit-Cubelles com a nova oferta permanent d’aigua per a l’àrea metropolitana perquè també significa treure aigua de l’Ebre indefinidament. Per tot això, demanem una actitud responsable al Govern de l’Estat perquè proposi alternatives realistes i sostenibles per combatre la sequera.

La dreta

Ja fa temps que es comenta les grans diferències entre la Dreta europea i la que tenim al nostre Estat. En cap altre àmbit com en les polítiques ambientals aquesta diferència és més visible.

Sembla que, després d’anys d’investigacions i informes de l’IPCC, la societat i, sobretot, les opcions polítiques més enllà de l’ecologisme i de l’esquerra alternativa s’han conscienciat sobre els riscos de la destrucció ambiental i plantegen propostes en aquest sentit.

Sense anar més lluny, coalicions de govern de centre-dreta i dreta europees, com les de França i Suècia, segons les notícies que he pogut conèixer visitant la xarxa. En el cas francès, i segons informa l’eurodiputat Raül Romeva, ha prohibit el conreu de blat transgènic (notícia). Suècia, per la seva banda, reclamarà de forma obligatòria a les empreses públiques una memòria de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), especialment vinculada a temes ambientals (notícia).

Mentrestant, a Espanya tenim un candidat a President del Govern (Mariano Rajoy) que diu el que diu (video) i un aspirant a Ministre d’Economia que ja ha demostrat la seva compromís social i ambiental com a màxim responsable d’Endesa (video sobre apagada a Barcelona) i (referències a Endesa al web d’Ecologistas en Acción).

Joves i canvi climàtic

(NOTA: Article originalment publicat el 12/7/2007)

Aquest cap de setmana vaig estar a Solsona, a la Trobada d’Estiu de Joves d’Esquerra Verda. Ocasió per a retrobar-se amb els companys i les companyes sense les presses d’aquests darrers mesos, on hem encadenat fins a tres campanyes: eleccions al Parlament, Assamblea Nacional i eleccions municipals i, també, un bon moment per fer valoració del curs que deixem enrera i planificar el nou. Aquest any vam centrar-nos en l’anàlisi de la lluita contra el canvi climàtic, però des d’una perspectiva poc habitual i no per això menys interessant i necessària: la tasca dels municipis contra l’escalfament global.

Més enllà de les propostes concretes, que anirem desenvolupant en les properes setmanes, crec que són importants una sèrie de reflexions que hem de tenir presents:

• Politització. Fa 15 anys, qui parlava de canvi climàtic, les persones que parlaven de canvi climàtic eren unes il·luminades, irresponsables i sense coneixement que volíen aturar el progrés. Avui, els teòrics neoliberals promocionen diverses idees sobre el canvi climàtic (o no existeix, o es pot superar millorant la tecnologia, o no es pot evitar i, per tant, és millor no fer res) i totes tenen un únic punt en comú. L’Administració no ha de fer res per lluitar contra aquest fenòmen. Cal derrotar aquests arguments des de la participació, el compromís i la confrontació d’idees.
• Transversalitat. La lluita contra el canvi climàtic ha de ser, per força, transversal. No n’hi ha prou que ho faci els Departaments i les regidories de Medi Ambient, cal que sigui una actuació prioritària de tota l’Administració, i que aquesta sigui capaç de generar complicitats amb la societat i els actors socials. Si no, el substutïr les bombetes per unes de baix consum o el comprar aparells de baix consum energètic està molt bé i és molt necessari, però insuficient.