L’FMI ens dona la raó

A vegades, hi ha realitats tan clares, que ni els portaveus oficials de la dreta econòmica ho poden negar. Tal com fa temps venim dient des d’Iniciativa, a l’Estat espanyol i a Catalunya hi ha masses habitatges buits i això genera problemes greus no només al mercat immobiliari, sinò al conjunt de l’economia. Ara, el Fons Monetari Interncional afirma exactament això (comunicat sobre l’economia espanyola, punts 3 i 4). Me n’alegro que aquest organisme reconegui allò que ICV ja deia al debat de la llei del sòl aprovada per la majoria PP-CiU l’any 1998 (diari de sessions). Evidentmentment, la diferència està en la solució.

L’FMI aposta per una aturada total de la construcció d’habitatges de promoció pública i “l’incentiu” de polítiques de lloguer, “flexibilitzant-ne” el mercat (generalment, l’expressió flexibilitzar l’associen a rebaixes d’impostos a les persones propietàries, arriscant-nos a nous casos Veiret). Davant d’això, a ICV apostem pels continguts de la Llei pel dret de l’habitatge a Catalunya: crear un parc públic d’habitatge d’habitatge, que permeti intervenir en aquesta i en qualsevol crisi especulativa futura, promoure els sistemes de lloguer a preus reduïts (garanties de cobrament i assegurança per al propietari, subvencions a col·lectius amb dificultats per a l’emancipació, sistema per compartir tipus estudiant-gent gran… i polítiques de raehabilitació que donin servei a habitatges que actualment no estan acondicionats i en desús i promoure una economia (la relacionada amb el món immobiliari) actualment molt més que malmesa.

Aquesta és la diferència entre la dreta i l’esquerra, i un debat principal dels pressupostos a Vilafranca del Penedès.

Polítiques públiques d’habitatge?

Amb voluntat política Yes, we can!

No pot ser

(NOTA: Article originalment publicat el 14/3/2007)

Indignació. És la única paraula amb que es pot expressar la sensació que se li queda a algú després de veure l’absoluta pervesió de la informació en el cas Veiret. Per qui no n’estigui massa informat o informada, recomano la lectura dels companys de Qualcosa di sinistra

Un mitja públic (com són TVC i Catalunya Ràdio) no pot generar una sensació d’inseguretat basada en informacions falses, no contrastades. Perquè en tot aquest procés no han aparegut els inquilins de l’habitatge?

Avui sabem que Veiret (la seva família) és propietària de tot l’edifici, que la vivenda no complia els criteris d’habitabilitat (abans de l’entrada dels “okupes”), que els inquilins pagaven el lloguer del pis (recordem, no habitable) i que el senyor Veiret estava assessorat (converses d’amic, sembla que les qualifica ara) per la senyora Nebrera (diputada del PP al Parlament de Catalunya) i el senyor Pahissa (President de l’Associació de Propietaris de Catalunya i famós per la seva coneguda rivalitat amb la candidata ecosocialista Imma Mayol i la seva proposta de gravar els habitatges buits).

Els senyors Cuní i Bassas posen en perill la credibilitat de la televisió i la ràdio pública de Catalunya, cosa que el Govern no hauria de permetre. Tenen un munt de possibilitats on anar on serien ben tractats pel seu estil (RAC-1, La Vanguardia, Td8, Canal Català… que demanin per David Madí).