Joves d’Esquerra Verda

Aquest cap de setmana, Joves d’Esquerra Verda hem realitzat la nostra IX Assamblea Nacional al barri de Sant Cosme, al Prat de Llobregat. Deixant de banda els debats que hem tingut, on han sortit debats dels que segurament en parlarem més endevant com la Renda Bàsica Universal o la gratuitat de l’educació universitària, vull tenir avui un record per la Laia i el David, els fins dissabte passat co-coordinadors de Joves, dues de les primeres persones que van donar-me la benvinguda quan vaig arribar a JEV.

La situació actual de Joves és la demostració de la gran feina externa que s’ha realitzat: Joves ha crescut de forma espectacular, no només en nombre de gent, sinò que cada cop amb més gent que viu a més de 30 minuts del centre de Barcelona en transport públic, tenim presència a les Terres de Lleida, al Pirineu-Aran, a la Regió de Girona, al Camp de Tarragona, a l’Ebre, a la Catalunya Central i, fins i tot, i a pesar d’un responsable com jo, al Penedès. A més, Joves ha aconseguit generar debat i ser una veu escoltada a ICV i no només per la Direcció Nacional, sinò pels grups territorials i això es comprova amb la representació al Parlament i als grups municipals.

Però hi ha una altra feina, la interna, que és la que ahir va aparèixer. Aquella part de trucar-nos per veure com va tot, la de no emprenyar-vos encara que us truquessim un diumenge a mitja tarda quan estaveu amb la família, el cafè o la cervesa cada cop quan ens trobavem i teníem 5 minuts de marge, el venir a Vilafranca per a rodes de premsa de 10 minuts, i tants altres detalls que ara no me’n recordo. I això es notava en l’emoció de la “jubilació” d’ahir.

I el millor de tot és que, tot i que ahir us vam dir a reveure (no us penseu que us lliurareu de nosaltres tan fàcilment) sabem perfectament que continuareu tenint el telèfon connectat i els 10 minuts per a fer el cafè si anem a Ciutat o al Parc de Ciutadella.

Fins la propera!