Rambla

L’escrit d’avui potser sorprèn, ja que la majoria de la gent amb qui normalment coincideixo, avui possiblement no estarà d’acord amb el que escric. Avui vull parlar sobre la Rambla Sant Francesc.

Jo sempre he tingut una dèria no compartida per companys i companyes, sobre els arbres. Els arbres no estan fets per la ciutat. Amb això no vull dir que no hi puguin haver arbres a una ciutat com Vilafranca, però que cal tenir-los en espais suficientment condicionats com parcs i jardins i no en parterres de metre quadrat on, de seguida, xuclen tots els nutrients i intenten sortir cap a la superfície en busca de nous aliments, destrossant voreres i paviment (que s’ha de reparar i genera despessa) o morint ofegats sota una capa de terra cada cop més compacta, dura i inèrta.

Però volia referir-me especialment al cas de la Rambla Sant Francesc. Les obres del pàrquing han deixat al descobert les bellíssimes (amb un parell o tres d’excepcions) façanes que donen a aquesta plaça, una vista de la qual els arbres ens havien privat fins ara. Jo he redescobert un espai que havia vist centenars o milers de cops i, pel que m’ha comentat altra gent, no sóc l’únic que ha fet aquesta “troballa”. Potser que, si obrim el debat sobre l’urbanització de la cobertura de la Rambla, tinguem en compte i introduïm aquest debat, sobre si són necessaris els parterres d’arbres ofegats, si hi ha algun altre element que generi ombra més respectuós amb la vista de la façana o quina altra solució es pot trobar per aquest espai, però crec que seria un error tancar en fals aquest debat per raons històriques o pel “calen arbres, sigui on sigui i sigui com sigui”.