1. Què ha pactat ICV amb el Govern espanyol?
Ha pactat renunciar a la compareixença del President del Govern, Jose Luis Rodríguez Zapatero, que havia sol·licitat anteriorment per respondre sobre el futur model de finançament i l’incompliment de períodes establert per l’Estatut d’Atonomia aprovat l’any 2006. A canvi, el Govern espanyol es compromet a fer comparèixer Pedro (Pere) Solbes, ministre d’Economia i Hisenda i pren el compromís de pactar amb el govern català un sistema de finançament que compleixi allò que marca l’Estatut de 2006 en menys de 3 mesos.

2. És aquest un bon acord?
De forma sincera, crec que si CiU o ERC hauguessin vist la possibilitat de signar un pacte com aquest, ho hauguessin fet. I més amb l’estat de les negocracions bloquejat, com havia estat fins ara.

3. Dones suport a aquest acord?
No, crec que, a nivell de partit ha sigut un error. Mediàticament, se’ns ha visibilitat com la crossa que ni el PSC s’ha atrevit a facilitar al Govern espanyol i com els suposats dinamitadors d’una espècie de coalició negociadora de partits catalans. En tot cas, qui havia de fer aquestes gestions era i és el propi Govern de la Generalitat, en persona del seu President José Montilla o, en el seu defecte, del conseller de Relacions Institucionals Joan Saura, però sempre com a Govern de la Generalitat, mai com a ICV.

4. Ha trencat ICV la unitat d’acció dels partits catalans?
No. Això haugués sigut així si ICV haugués pactat un nou sistema de finançament, però el pacte només posa una data límit per a l’acord.

5. Llavors què passarà amb els Pressupostos de l’Estat?
El termini de tres mesos s’acaba a mitjans de novembre, quan els Pressupostos de l’Estat encara estan a debat al Congrés. Tots els partits que així ho vulguin, poden esperar a que acabi el termini (o hi hagi pacte) i llavors decidir el sentit del seu vot als Pressupostos.

6. Què guanya el Govern espanyol intentant allargar l’aplicació de traspassos de competències i finançament que està escrita a l’Estatut?
No és cap secret que dins la coalició de govern a Espanya (el PSOE) hi ha moltes veus crítiques amb l’Estatut de 2006. És molt probable que l’estrategia del Govern espanyol sigui la de “qui dies passa, anys empeny”. Es a dir, mirar de no posicionar-se ni amb autonomistes ni amb unionistes fins que sigui el Tribunal Constitucional qui digui fins on pot arribar l’Estatut de 2006.

7. Què ens garanteix que el Govern espanyol no tornarà a passar per alt el nou termini?
Res, més enllà dels greus problemes que pot trobar per aprovar uns Pressupostos de l’Estat amb el vot contrari de PP, CiU, ERC i ICV (seria matemàticament impossible si afegim el PSC).

8. Catalunya aconseguirà un model de finançament just?
És difícil de dir. Hi ha molts condicionants que fan induïr la resposta cap al No, ja sigui estructurals (Catalunya és un territori més ric que la mitjana, per tant li tocarà pagar i a més subvencionar el sistema foral basc i navarrès, que hauria d’aportar diners al conjunt de l’Estat, ja que també són territoris rics, però no només no aporten, sinò que en reben) i conjunturals (crisi econòmica, catalanofòbia…), però, personalment, si veig possible un finançament que entri (amb calçador, si cal) dins l’Estatut de 2006, si el Tribunal Constitucional no ho evita abans.