Guerra!

Com comentava en l’anterior article, la realitat es composa sovint d’una gran tonalitat de colors, més enllà dels blancs i negres, dels bons i els dolents que alguns ens volen fer creure. Ossètia del Sud és el darrer exemple, però segurament no serà l’últim.

Perquè Ossètia del Sud vol formar part de Rússia i no de Geòrgia?

És legítima la posició georgiana de reclamar la seva unitat territorial tal i com va ser reconeguda amb la disgregació de la URSS?

Rússia vol defensar els ciutadans i ciutadanes de Rússia a la zona o afeblir un país que questiona el reagrupament del lideratge regional entorn Putin-Medeiev?

Ha sigut la OTAN, la UE i els EUA justos en tot aquest procés?

Molts cops, el sí i el no són massa simples.

Apoyo a Lluís Suñé

Hasta Estocolmo han llegado ecos de la polémica originada entorno a una ilustración en el bloc del compañero Lluís, polémica claramente desmedida y magnificada por determinados medios de comunicación. Quería esperar a volver a casa para reflexionar sobre ello, pero creo que es de justicia hacer ciertas aclaraciones sobre este tema, para que aquell@s extremeñ@s (y gentes de otros lugares) que quieran informarse sobre el tema, tengan otro punto de vista, menos envuelto de banderas.

Conclusión 1: Conozco a Lluís poco, pero lo suficiente para saber que, siendo independentista (cosa que respeto a pesar de no compartir) no es de esos personajes sectarios que se creen superiores moralmente a otr@s por haber nacido en un lugar con unas características históricas, sociales, linguísticas y economicas diferentes.

Conclusión 2: Todavía no he leido un sólo comentario acerca de lo escrito por Lluís en su escrito acerca de financiación autonómica, que era la parte interesante del artículo más allá de la viñeta más o menos graciosa según el punto de vista.

Conclusión 3: Gran reacción la de Lluís pidiendo disculpas a aquella gente del pueblo extremeño que se ha podido sentir molesta por la publicación, pues el problema no es un enfrentamiento entre territorios, sino las resistencias de una determinada clase burocrática (y digo burocrática, no política) a resistirse a la adaptación a nuevos sistema de función pública más eficientes que generan sobrecoste en la Administración Pública de algunos territorios.

Conclusión 4: Quién gana con todo esto? La derecha centralista política, económica y mediática, dirán algun@s. Y están en lo cierto. Pero vayamos más allá. Es curioso que estas cosas siempre suceden en lugares donde el PSOE (PSC en este caso) está en una situación de gran fragilidad. En el caso de Torredembarra, el PSC tiene desde hace pocos meses la alcaldía gracias al apoyo de un tránsfuga de la lista Alternativa pel Baix Gaià, independientes vinculados a ICV. Parece que en estos casos, siempre hay alguien interesado en remover este tipo de noticias (personalmente, me cuesta creer que los grandes medios de comunicación revisen blocs de concejales de oposición de ayuntamientos como Torredembarra). Creo que hay alguien interesado en que a Lluís no se le recuerde como el mobilizador contra el transfugismo político, como uno de los promotores de la defensa de Muntanyans II, el único espacio de la subcomarca del Baix Gaià que está a salvo de la especulación urbanística, como uno de los principales valedores de la lucha antitrasvase, con CiU y con el Gobierno de Izquierdas.

Ahí mi reflexión.

Lluís, yo no lo hubiera publicado, pero tienes mi apoyo.

Grön Ungdom

First at all, I would say thanks to Grön Ungdom people for their friendly welcome. Also, if someone of you is reading that and he/she would read all the post, you have a translator on the column at right. You just have to click on English (I didn’t found a good translator).

Dissabte vaig passar una bona estona amb amics i amigues de Grön Ungdom, el grup jove dels verds suecs. Una experiència interessant, més enllà des del punt de vista personal, sinò que també com una “recàrrega de piles” polítiques. Suposo que tot això es deu al fet a la joventut de la gent de Grön Ungdom, on no és habitual que hi hagi majors de 20 anys, ja que pel que em van explicar, a Suècia la gent jove s’integra de seguida a la “política dels grans”, eliminant aquesta frontera mental entre allò que fa el jovent i la política “seriosa i de veritat”.

Una altra sensació que vaig treure d’aquesta trobada són les grans possibilitats que se’ns poden plantejar si establim millors canals de comunicació, i no només a nivell de direcció. Segurament sóc molt pesat amb el nivell local, però segurament seria interessant que poguèssim conèixer, debatre i compartir polítiques locals entre diferents municipis similars, de cara a aprofitar i exportar aquelles experiències positives i no repetir els mateixos errors en les negatives.

És un debat que caldrà tenir algun dia.

Stockhölm (III)

Fins ara, el meu relat stockhölmer està quedant massa maco, segons diverses opinions. Bé, farem un comentari una mica crític.

I és que aprofitaré per parlar de gènere. No puc dir que Stockhölm no compleixi les meves expectatives, ja que no en tenia, però en aquest àmbit la distància entre la capital sueca i la catalana és molt més petita, i no pas per millora nostra.

Evidentment, de turisme i en menys d´una setmana és difícil (o millor dit, impossible) veure el que passa dins de les llars (encara que, tot sigui dit, aquí estan millor). Però des d´una mirada en perspectiva, és fàcil veure com les dones continuen sent majoritàries en els espais que tenen a veure amb la tasca domèstica i reproductiva (són clarament majoritàries als supers, als parcs jugant amb els nens, a les botigues de roba…) mentre que els homes són majoritaris en els espais relacionats en l´àmbit laboral i d´oci (metro a l´hora punta, botigues d´oci, discoteques…).

Però, per acabar, un punt positiu. Al Riksdäg (Parlament suec) hi ha un 47,3% de diputades, sense necessitat de Llei de paritat. Reflexionem-hi.