Gàmbia

La setmana passada escoltàvem la notícia (notícia) de dos penedesencs detinguts i empresonats a Gàmbia per “fer proposicions deshonestes a dos taxistes”, un eufemisme per inculpar-los per ser homosexuals (cosa que a molts països encara és delicte). Les gestions del Ministeri d’Afers Exteriors van permetre el seu alliberament sense càrrecs quatre dies després de ser detinguts.

Però existeixen moltes Gàmbies, i no pas mar enllà. És cert que aquí no hi ha presons físiques (tot i que alguns si que ho voldrien), però veiem com el personal mèdic de la Clínica Isadora s’enfronten a un judici pel simple fet de garantir el dret a l’avortament de centenars (milers?) de dones i necessiten de la protecció policial (com les tant alabades víctimes del terrorisme i les persones amenaçades per aquest) davant de l’ultradreta que preten amenaçar, intimidar i agredir a tothom que no pensi com ella, sense que ningú s’estiri dels cabells. Una ultradreta que, si no prospera el recurs de la defensa, tindrà accès a les dades personals i mèdiques de totes les dones que van passar per la clínica, cosa que pot derivar en una nova cacera de bruixes per part d’aquests grups feixistes.

Davant d’això, hi ha qui encara el problema i lluita pels drets de les dones a avortar, ja sigui al Congrés presentant propostes de llei o al carrer participant en la campanya nacional d’autoinculpacions d’avortament i n’hi ha que retiren la proposta del programa electoral perquè no toca. Quina serà la pròxima renúncia per no molestar a aquesta gent que no entén de democràcia, de drets i llibertats civils?