És la interconnexió, estúpids!

Continuem parlant d’aigua…

Segurament pensareu que sóc una persona molt mal pensada, però hi ha coses que no entenc d’aquest tema. La portaveu de l’anterior Govern de l’Estat en funcions, la senyora Fernández de la Vega, va descartar la possibilitat de donar suport a la proposta de la Generalitat (o, pel que sembla, de la Conselleria de Medi Ambient) de transvassament entre el Segre i el Llobregat pel seu cost ambiental en l’Ebre. Com comentava, no m’agrada el plantejament d’aquesta obra, però hi ha una realitat i és que a l’octubre, milions de persones no tindran aigua de boca, a pesar de la reducció de consum, de l’aprofitament de pous i aqüífers, dels vaixells i de les alternatives, si no plou (i veient el mapa de pluges d’aquesta setmana, que sembla una broma de mal gust, és la hipòtesi amb la que s’ha de treballar).

Doncs bé, ara, el sostenibilista Govern de l’Estat planteja com alternativa a la proposta de Medi Ambient la interconnexió de xarxes entre Tarragona i el Ter-Llobregat. Un projecte amb un cost 8 vegades superior i que planteja seriosos dubtes tant sobre la seva disponibilitat al mes d’octubre com de la seva provisionalitat.

A partir d’aquí, la meva desconfiança. Aquí tenim una obra amb caràcter de permanència, que servirà per justificar un nou transvassament constant de l’Ebre que mantingui l’establiment de noves urbanitzacions amb consum intensiu d’aigua a l’Alt i Baix Penedès, en el marc paral·lel del CIM Logis Penedès i el desdoblament de la N-340, que permetrà desplaçar-se amb cotxe, evidentment, a les persones residents en aquestes urbanitzacions cap als seus llocs de treball generant nous problemes de mobilitat (que es solucionaran amb més quilòmtres de carretera). L’objectiu, fer desaparèixer el corredor natural entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona representa, encara avui, el Penedès. Tota aquesta política, és el que Naomi Klein defineix perfectament en el seu llibre La doctrina del xoc, on les elits polítiques i econòmiques, aprofiten les situacions de crisi (com és la sequera que viu actualment Catalunya), per gestionar el que anomenen les ‘polítiques de xoc’, és a dir, per seguir el model neoliberal projectat pels economistes de l’Escola de Chicago.

Espero equivocar-me, però em temo, que ens espera un estiu d’apagades i talls de llum per la Costa Brava, especialment per la zona més propera a la MAT.