El partit es juga a Europa

I en la primera jugada, ja perdem 1 a 0 per un gol en pròpia porteria. La primera decisió rellevant del Parlament europeu serà escollir qui n’ocuparà la Presidència. Dues persones en són candidates: el polonès Jerzy Buzek, del Partit Popular europeu i la sueca Eva Britt Svensson, del grup de l’Esquerra Unitària.

La clara majoria parlamentària conservadora feia gairebé segura l’elecció de Buzek per la suma de populars, liberals i euroescèptics (que no deixa de tenir la seva gràcia que els euroescèptics participin activament en la política europea), però avui la votació ha quedat vista per a sentència quan el portaveu socialista al Parlament europeu, l’alemany Martin Schultz ha dit que el seu grup votarà a favor de Buzek. Aquells qui vulguin ampliar la informació i conèixer què votarà ICV i en què basem el nostre vot, ho poden fer al bloc del nostre eurodiputat Raül Romeva, que s’explica més i millor que no pas jo.

Però potser, en el debat sobre els motius que generen les més que preocupants dades d’abstenció entrem a valorar més enllà de debats de llistes obertes o tancades que s’ha vist en altres llocs que no modifiquen de forma important el percentatge de participació temes com que els partits respectin les aliances post-electorals plantejades en campanya (no com veiem ara al Parlament europeu o vam veure a Euskadi), o línies polítiques centrals del seu programa (com no ha succeït aquests dies amb temes com el tancament de Garoña o la Llei d’Educació de Catalunya, per posar dos exemples).

Però si aquests comportaments, com d’altres de més greus i fins i tot delictius no només no tenen repercussions negatives a les urnes, si no que molts cops les candidatures que els reresenten milloren resultats, sembla difícil pensar que aquesta gent s’ho pugui repensar. // //

Sumar propostes

Fa uns dies, la gent d’ERC Vilafranca ens feia arribar un document amb 35 propostes per, tal i com van presentar a la premsa local, treballar en l’objectiu de pal·liar els efectes de la crisi econòmica.

Un cop revisat el document podríem fer-ne un anàlisi crític, ja que segurament hi ha propostes que ja s’estan executant o d’altres que són massa poc concretes, i segurament en falten d’altres, però crec que cal fer un vot de confiança a la proposta de seure’ns i reflexionar sobre el tema. I aquí la gent d’Iniciativa hi serem, com hem estat cada cop que ens han cridat els diferents grups municipals.

Dit això, crec que cal marcar un punt previ. Tenint en compte el tema a tractar, cal deixar fora de les reunions el tacticisme i les “calculadores” que hem vist a uns i altres. Qui tingui esperit constructiu és benvingut al debat sobre quines respostes pot plantejar l’Ajuntament a la crisi econòmica, dins les seves capacitats.

4 sobres

Actualment, només a Vilafranca, hi ha 3.000 persones majors de 75 anys. I la situació demogràfica assegura que en els propers anys aquesta xifra anirà en augment. En la majoria de casos, la gent gran viu a casa seva, però aquesta alternativa no sempre és viable, tot i comptar amb el suport familiar, ja sigui per motius de dependència o sociolaborals. En aquest sentit, més enllà de reforçar els necessaris ajuts a domicili i les polítiques de suport a la dependència previstes, és evident que els espais residencials actuals es mostren insuficients, i cal que Vilafranca faci una aposta clara per ampliar el nombre d’equipaments i el nombre de places de residència per a gent gran.

Així mateix, se’ns planteja l’oportunitat única que suposa l’alliberament d’espai de l’antic edifici de l’Incavi per a projectar-hi aquesta nova residència per a gent gran. L’Ajuntament disposa d’un gran espai que permet oferir més d’un centenar de places, i està situat al centre de Vilafranca, entre els dos futurs grans eixos de la Vila (la Rambla i l’Eix de la Via), a prop d’espais oberts per poder fer exercici (Parc del Tívoli i Plaça Penedès), ben connectat (bus urbà i pàrquings dissuasius propers) i de fàcil accés per a les visites, que habitualment també és gent d’edat avançada, facilitant mantenir les xarxes socials de cadascú. Difícilment podrem trobar altres espais per a equipaments tan adequats a les necessitats de la residència. Cal afegir que la proposta, que inclouria també un centre de dia, ha de servir a la gent gran de Vilafranca més enllà del seu ús estrictament sanitari, sent utilitzada també com a espai d’interrelació, d’activitat i, per què no, d’aprenentatge per a la gent gran, així com de relació intergeneracional.

Per tot això, seria un error renunciar a aquest projecte després dels més de 200.000 euros pressupostats per l’Ajuntament de Vilafranca en la tramitació i de les hores dedicades per l’equip tècnic de la regidoria d’Urbanisme avaluant les propostes presentades per 104 estudis d’arquitectura que optaven a fer-se càrrec del projecte de residència, escollint-ne els 4 estudis finalistes que han presentat una proposta final que serà portada a participació. I seria un error no estar preparats per incloure la residència al nou fons d’ajuda que els ajuntaments reclamen i que podria arribar abans de final d’any. Ara és el moment en que l’equip de govern ha de decidir si guardar els 4 sobres amb els projectes al calaix o obrir-los i fer-ne ús.

Interessant reflexió

[...]El disgusto popular se ha volcado en el Labour, que lleva desde 1997 en el poder. Si el 23% de votos obtenidos en las municipales constituyó el porcentaje más bajo en un siglo, el balance de las europeas (16%, un 6% menos que hace cinco años) es aún más pírrico y plantea dudas no ya sólo sobre su capacidad de gobernar, sino sobre el futuro de un partido sin identidad, que vendió su alma (¡Gracias, Blair!) al diablo de la tercera vía. ¿Qué será del laborismo, que abandonó el socialismo para abrazar la causa del corporativismo liberal, que dejó de representar a los trabajadores para hacerse compinche de la City, que se desmarcó de los sindicatos para financiarse con préstamos (a cambio de favores) de dueños de supermercados y magnates varios, que apoyó la guerra de Iraq en contra de la voluntad popular, que elevó las diferencias entre pobres y ricos a máximos históricos, más de lo que jamás soñó Thatcher, todo ello pensando que era el precio a pagar para resultar elegible en el páramo ideológico posterior a la caída del muro de Berlín? ¿Habrá una guerra civil entre los reformistas de centroderecha y los restos de la vieja guardia socialdemócrata? ¿Intentará reconectar con sus bases girando a la izquierda?. ¿O seguirá haciendo cola en ese centro superpoblado que todo el mundo se empeña en ocupar, limitándose a esperar que le toque su turno cuando la gente se canse de los ‘tories’?[...] La Vanguardia, 8 de juny de 2009 La millor cita que he trobat a la premsa d’avui.

Raons per posar l’economia al servei de les persones

Aquesta és la portada del nou Jovent, la revista de Joves d’Esquerra Verda. Us en recomano la lectura (aquí). I a la portada podem veure de la forma més explícita que he vist en les darreres setmanes i mesos les conseqüències de l’actual model econòmic actual. Potser va sent hora de plantejar un canvi de model, no? Posdata: A l’octubre ja veurem, però a 1 d’abril ja són 4.010.700 raons per posar l’economia al servei de les persones.

Escàndol a Brusel·les

El passat dijous la premsa es feia ressò del web parlorama.eu, una iniciativa impulsada per l’eurodiputat francès Flavien Deltort on s’avaluava els eurodiputats i les eurodiputades en funció dels nivells d’assistència i l’activitat parlamentària, a a partir de les estadístiques públiques del propi Parlament. Avui, al web apareix un missatge: “lloc web tancat. Degut al saturador nombre de queixes, aquest lloc ha sigut tancat”.

Segons informa Jean Quatremer, periodista de Libération, al seu bloc per assumptes comuntaris, Deltort hauria decidit tancar el web davant les pressions d’altres eurodiputats, que haurien amenaçat de prendre acccions judicials contra Deltort. De moment, l’eurodiputat francès hauria decidit suspendre temporalment (s’especula que fins dilluns) el web a l’espera de poder consultar amb el seu advocat.

D’altra banda, m’arriba pel portal de notícies Pica’m que el PSOE inclourà a la llista de les eleccions europees (al lloc 15) la regidora d’Elx María Ángeles Avilés, únicament per evitar que pugui donar recolzament a la moció de censura que el Partit Popular es plantejava a Elx. “No es podia perdre Elx” diuen al PSOE.

Serà la rebel·lió (o intent) dels eurodipuats i les eurodiputades curritos contra els i les situats per “agraïr la tasca feta” en d’altres administracions?

Continuarà…

I ara, què?

S’ha acabat. El debat sobre la moció de censura ja ha deixat de tenir sentit, excepte per aquelles persones que volen fer bullir l’olla partidista. L’equip de govern de CiU serà qui executarà el dia a dia de l’Ajuntament fins a les properes eleccions. Per això cal que el més aviat possible, tornem als debats normals que hauria de tenir el Ple, debats sobre com volem que sigui Vilafranca en els propers anys.

La gent d’ICV ja fa molt temps que reivindiquem que trobem a faltar des de fa mesos debats al Ple com els del primer any de la legislatura. La gent d’ICV volem parlar de temes que ens afecten en el nostre dia a dia: el pla de gestió de residus, la nova residència de gent gran, l’estudi de mobilitat, la reforma del carrer Comerç, el possible gran centre comercial a la Girada, el projecte de participació del pla d’usos de Sant Pau… i molts altres debats que ja fa massa mesos no hi ha al Ple del nostre Ajuntament.

El nou equip de govern ha de marcar un full de ruta d’allò que vol fer en aquests dos anys, prioritzant les seves propostes, i per això cal que presenti una proposta de Pressupost municipal per al 2009 (que en breu arribarem als 6 mesos des de la seva pròrroga, sense cap acord). I un cop tinguin elaborat un full de ruta, intentar consensuar-lo amb el màxim nombre de representants possibles de les 21 persones que formen el Ple.

ICV va expressar amb el vot contrari a la moció de censura el seu desencís i rebuig per la manca debat i per les formes partidistes d’uns i altres en tot aquest procés. Ara bé, que ningú es deixi enganyar, això no vol dir pas que renunciem a dialogar i treballar amb el nou govern, com ja ho hem fet amb el govern sortint. Des de l’experiència de l’oposició raonada i en positiu d’aquests dos anys volem seguir treballant de forma activa i activista per totes les propostes d’impuls social, ambiental, territorial i democràtic.

Nosaltres hem intentat que l’Ajuntament fugís de jocs de mans i anés per feina en benefici de la ciutadania de Vilafranca i del Penedès. Ara, per bé o per mal, hi ha un nou govern. La nostra voluntat, la nostra proposta política és la mateixa. Qui s’hi apunta?

Llibres per esperar a la RENFE

El llibre que vull presentar-vos és un descobriment de les vacances d’estiu a Estocolm. Es tracta d’Assasins sense rostre, de’n Henning Mankell i publicat en espanyol per Tusquets (incomprensiblement, la primera novel·la de l’inspector Kurt Wallander, tot i arribar a la seva 10ª edició en espanyol, no té versió en català).

Bé, estant a Estocolm (ciutat que recomano molt fermament visitar) vaig anar a tafanejar a la Sweden Book Shop, una botiga de llibres especialitzada, més enllà de les novetats locals, en els llibres suecs traduïts i en els llibres sobre Suècia en altres llengües (i aquí sí que hi havia un parell de novel·les en català).

Després d’una estona donant voltes, vaig decidir-me d’anar al taulell i demanar ajuda a la noia que hi havia, per si em podia recomanar un llibre per a mi. Al veure’m estranger i amb un accent clarament no anglòfon, vam tenir una xerrada sobre quin idioma preferia per al llibre, al que vam arribar a l’acord de mirar alguna cosa en anglès (hi havia més varietat que en espanyol i català). Finalment, va parlar-me d’un tal Henning Mankell, que havia fet una col·lecció de novel·les policials al voltant de la figura de l’inspector Kurt Wallander que tenia força èxit entre el jovent suec.

I, sincerament, la noia la va encentar de ple! En poc més d’una setmana, just tornar d’Estocolm, ja m’havia acabat el llibre. Al text, s’entra de front en el debat de l’immigració que l’Escània (sud de Suècia) de mitjans dels 90 ja vivia en la persona d’un policia respectat a nivell professional, però amb una vida personal en debacle des del divorci amb la seva dona.

Suport a en David Sánchez

Us adjunto la notícia de RTV Vilafranca sobre el comunicat de suport d’ICV Vilafranca a en David Sánchez, jove vilafranquí a qui reclamen l’ingrés a presó al reclamar-li com antecedent el delicte d’insubmissió. Si voleu sumar-vos a la campanya de suport, bloc i facebook.

Arran de l’ordre de d’ingrés a la presó dictada pel Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona contra el vilafranquí David Sánchez, des de l’agrupació local d’Iniciativa per Catalunya Verds han fet públic un comunicat en que manifesten que troben profundament injust que qualsevol persona pugui anar a la presó per una condemna menor d’uns fets de fa més de deu anys.

També troben inexplicable i contrari al principi de legalitat que un òrgan judicial pugui tenir en compte com a antecedent penal la insubmissió a la prestació del servei militar, quan és públic i notori que fa pràcticamentuna dècada que, sortosament, la insubmissió va ser despenalitzada, deixant de ser considerada com a delicte.Davant d’aquests fets, ICV Vilafranca vol mostrar públicament el suport al David Sánchez i a la seva família; alhora que esperen que, com més aviat millor, l’administració de justícia sàpiga reconèixer i rectificar els errors i adoptar les mesures pertinents perquè no es repeteixin.

Palestina

Més de 300 persones han mort en 48 hores a la Franja de Gaza pels atacas de l’exèrcit d’Israel. L’argument d’aquest atac és, novament, la seguretat nacional d’Israel davant dels atacs amb coets Qassam per part de Hamas, la facció palestina guanyadora de les eleccions legislatives i que controla de facto el govern a la Franja. La connivència dels governs occidentals i de Fatah (l’altre gran moviment polític palestí, que controla Cisjordània) amb l’atac israelí és un element que no pot ser obviat en l’actual escenari.

M’agradaria compartir una interessant reflexió que feia en Javi Busto des del seu bloc, que pot ser clau en els esdeveniments dels propers anys a la zona:

Cal un gir sudafricà al conflicte palestino-israelí

Deia Pannekoek que no existeixen els pobles, només les classes socials. Tot i que crec que la seva afirmació no és certa, pot servir-nos com a recordatori que, més enllà de la lluita entre pobles, sempre existeix una lluita entre classes socials. I és segurament en la resolució d’aquest segon tipus d’enfrontament on es troba la solució de les contradiccions entre pobles.

Ahir llegíem la tràgica notícia de la massacre que l’Estat d’Israel havia comès a la Franja de Gaza, assassinant a més de 300 persones.

Previsiblement, això farà que els coets cap a la part israelí es multipliquin buscant venjança. Sang de civils que no només no servirà per consumar aquesta venjança o satisfacció, sinò que donarà alè a qui de bon gust perpetrarien massacres com la d’ahir tots els díes.

Davant d’aquest este panorama es fa necessari entreveure que més enllà d’un conflicte entre pobles existeix un conflicte on hi ha unes persones excloses dels seus drets civils (inclòs el dret, més que civil, a viure en pau) i altres persones que les exclouen. I és en aquest conflicte en el que hem de buscar la solució a aquesta terrible situació.

Que es difonguin les paraules del Primer Ministre israelí Ehud Olmet, que deia que «si arriba un dia en el que la solució de dos Estats s’enfonsa i ens veiem obligats a afrontar una lluita de tipus sudafricà per la igualtat de drets civils (que inclogui als palestins dels territoris ocupats), llavors, quan arribi aquest dia, serà la fi de l’Estat d’Israel». Aquesta mateixa persona repetia al 2003 que «tenim els dies comptats. Cada cop més palestinss ja no s’interessen per una solució negociada de dos Estats, ja que desitgen canviar l’essència del conflicte i passar d’un paradigma de tipus argelí a un paradigma de tipus sudafricà; d’una lluita contra ‘l’ocupació’, com diuen ells, a un combat del tipus ‘un home = un vot’ que es, sense dubte, una lluita molt més clara, molt més popular i, finalment, molt més poderosa»

Es fa necessari avançar cap a un Estat laic d’àmplia tolerància religiosa on resoldre les contradiccions existents. No hi ha ningú més interessat en mantenir la “consigna dels dos Estats” que els sionistes que ahir van acabar amb la vida de més de 300 persones.