Novetats i disculpes

Feia gairebé un mes que no entrava cap escrit al bloc (de fet, gairebé no m’he connectat a Internet en aquest temps). Segurament, aquest problemes a l’hora de poder-me connectar s’allarguin algunes setmanes més, pel que aprofitaré aquest estiu per fer la revisió de l’any de vida i posada a punt.

Tanmateix, feia temps que havia de disculpar-me per la meva absència d’última hora a les Jornades de la Penedesfera, on estava convidat a la taula sobre Política i Blocs, per culpa d’un inoportú cop al genoll la vigília fent el brètol. Vull demanar disculpes a totes les persones que hi van assistir i, especialment, als que havien de ser companys i companyes de taula i a l’organitzador de l’esdeveniment (pel que m’ha arribat, una grandiosa organització), en Daniel García Peris.

Així, us deixo, de moment, amb un recull del que van escriure sobre les jornades als seus blocs, els i les blocaires de la meva taula.

 

Nacho Corredor http://nachocorredor.wordpress.com/2008/06/18/internet-y-la-cohesion-territorial/

Carles Campuzano http://carlescampuzano.blogspot.com/2008/06/cap-de-setmana-20.html

Laia Gomis http://laiagomis.blogspot.com/ (l’article del 14 de juny)

Josep Guillen http://llorencenc.blogspot.com/2008/06/un-nou-projecte-la-xarxa-peneds.html

Gàmbia

La setmana passada escoltàvem la notícia (notícia) de dos penedesencs detinguts i empresonats a Gàmbia per “fer proposicions deshonestes a dos taxistes”, un eufemisme per inculpar-los per ser homosexuals (cosa que a molts països encara és delicte). Les gestions del Ministeri d’Afers Exteriors van permetre el seu alliberament sense càrrecs quatre dies després de ser detinguts.

Però existeixen moltes Gàmbies, i no pas mar enllà. És cert que aquí no hi ha presons físiques (tot i que alguns si que ho voldrien), però veiem com el personal mèdic de la Clínica Isadora s’enfronten a un judici pel simple fet de garantir el dret a l’avortament de centenars (milers?) de dones i necessiten de la protecció policial (com les tant alabades víctimes del terrorisme i les persones amenaçades per aquest) davant de l’ultradreta que preten amenaçar, intimidar i agredir a tothom que no pensi com ella, sense que ningú s’estiri dels cabells. Una ultradreta que, si no prospera el recurs de la defensa, tindrà accès a les dades personals i mèdiques de totes les dones que van passar per la clínica, cosa que pot derivar en una nova cacera de bruixes per part d’aquests grups feixistes.

Davant d’això, hi ha qui encara el problema i lluita pels drets de les dones a avortar, ja sigui al Congrés presentant propostes de llei o al carrer participant en la campanya nacional d’autoinculpacions d’avortament i n’hi ha que retiren la proposta del programa electoral perquè no toca. Quina serà la pròxima renúncia per no molestar a aquesta gent que no entén de democràcia, de drets i llibertats civils?

Més aigua

Ara mateix, dia 27 de maig a les 12 del migdia, la pàgina web sobre la sequera del Departament de Medi Ambient i Habitatge situa el nivell dels embassaments catalans és del 45%, però preocupa l’embassament de Susqueda (el de major capacitat) que només arriba al 32%.

Desconec les dades tècniques, però segons el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (les darreres que s’han publicat) hi hauria servei d’aigua assegurat fins al mes de març i indiquen que cal tornar a valorar la necessitat de la interconnexió. Així mateix, molts sectors acadèmics vinculats a la gestió de l’aigua han afirmat que la situació d’emergència que justificava la interconnexió ja s’ha superat (Fundació Nova Cultura de l’Aigua)
.

Davant d’això, tenint en compte que les previsions a curt i mig termini inidiquen que conituarà plovent a les zones altes de Catalunya (tot i que no tant com fins ara), i l’imminent inici de la construcció del tub interconnector, cal fer un plantejament i ser valents.

Tenint en compte que, ara mateix, ens separen dos mesos (posem-li quatre, que l’obra pública sempre acaba amb retard) d’evitar la falta d’abastament, amb un escenari de pluges que pot endarrerir aquesta data… si mantenim les mesures activades fins ara: aqüífers, vaixells, finançament d’airejadors, etc. i aconseguim reduir el consum una mica (plantejar talls parcial del subministrament domèstic de matinada?, reduir el cabal que recorre la xarxa a aquestes hores en que hi ha menys consum?), ens asseguraríem que la interconnexió no fos necessària i la podríem descartar abans de fer les expropiacions i iniciar el procés irreversible.

Tindrem molts i poderosos enemics en aquesta tasca d’aturar la interconnexió, i els nostres possibles aliats no estan gaire disposats a col·laborar per la nefasta política comunicativa del conseller Baltasar, però això mai ens pot fer retirar-nos d’una lluita per allò que creiem.

Venen dies claus per a evitar la interconnexió.

El perquè de tot plegat

Fa un parell de mesos que, a Vilafranca, determinats sectors socials, polítics i mediàtics parlen d’un suposat bloqueig al nostre Ajuntament, argumentant el fet que no hi ha acord suficient per a la modificació de pressupost pendent de realitzar. Existeix realment aquest bloqueig o paràlisi de l’activitat? A qui interessa aquest debat?

D’entrada, cal acabar amb alguns mites. Hi ha tres elements bàsics necessaris per poder fer política municipal: el cartipàs municipal, el pressupost i les ordenances anuals. Vilafranca té cartipàs aprovat i té pressupost i ordenances municipals aprovades per a 2008. Per tant, si es vol, es pot governar.

Perquè llavors aquesta sensació de bloqueig?

Doncs perquè, tal i com avui estan els plantejaments estratègics dels diferents partits, hi ha massa gent interessada en què no es mantingui la situació dels primers mesos de la legislatura, amb un govern que havia d’anar negociant amb tothom per sumar majories.

TOTS ELS PAPERS DE L’AUCA

PSC El PSC està massa habituat a governar amb majoria i no accepta a la nova situació. I està buscant la sensació de desgovern, defugint la seva responsabilitat de governar i incomplint els acords amb els altres grups per retreure als altres partits el suposat ‘caos’ i buscar reuperar allò que van perdre el passat maig. “Aquest govern té direcció, el que no té és majoria” és la frase de la regidora Batet que més bé pot resumir la campanya contra els altres partits qe tot just comença.

CiU Ha vist com el discurs frontista i bipartidista “d’ells o nosaltres” els ha portat a reduïr la distància del PSC des dels 4.692 vots del 1999 als 219 vots de 2007. I no el canviaran fins que puguin estar presents al cartipàs municipal com a membres del govern.

CUP El discurs de campanya fan difícil a la gent de la CUP poder justificar qualsevol col·laboració estable amb el govern, ja sigui del PSC o de CiU, més enllà de suports puntuals, com a les ordenances 2008.

ERC Fins als pressupostos, ERC havia mantingut una actitud de col·laboració i negociació que ara han abandonat. Els motius oficials, parlen d’un govern que no comparteix amb la majoria del Ple les seves posicions sobre la Vegueria o el model de territori. Sobre la Vegueria, potser jo em perdo, però… algú pot dir-me què té a veure amb la gestió municipal? I sobre el model de territori, sorprèn aquesta posició quan ERC ha votat a favor del POUM i de la majoria de modificacions realitzades sobre aquest que ha proposat el PSC.

PP i ICV-EUiA Per sort o per desgràcia, ni el PP ni nosaltres tenim capacitat per bloquejar o desbloquejar l’Ajuntament o els acords al Ple per nosaltres mateixos.

Aquesta és la situació avui dia, i si hi ha partits que prefereixen jugar a l’estratègia política abans que intentar fer coses per la gent de Vilafranca, perfecte, però que ningú vulgui enganyar amb suposats ‘caos’ provocats per faltes de majories per deixar de governar.

El lado oscuro

Aprofito aquest antic cartell d’uns amics (lleugerament editat) per parlar-vos d’un tema del qual fa dies que tinc ganes de parlar i que, fins i tot, i havia un comentari que em reclamava. Es tracta de les eleccions a la Junta de Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, on em presento com a candidat.

En aquest darrer mandat, la representació de l’estudiantat ha anat a càrrec dels i les representants escollits a partir de la llista de l’assamblea, que han seguit una política de cadires buides en protesta per l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (Pla Bolonya).

Tot i que el Pla Bolonya no m’agrada i hi estic en contra, trobo que aquesta proposta és un error estrategic per part de l’Assamblea, ja que això fa que l’estudiantat no estiguem present en altres debats on tenim moltes coses a dir. Estem renunciant a participar de la redacció dels plans docents, dels plans d’estudi, del pressupost de la facultat… però no només és això, sinó que cal parlar d’activitats també per la gent de tardes, d’accés a la Facultat a l’estudiantat amb discapacitats i moltes altres coses que pogueu tenir al cap.

Ara tenim novament eleccions i l’estudiantat ha de decidir si dona suport a aquest posicionament de quedar-se al marge de la Junta o escull nous representants d’entre una segona candidatura col·lectiva i tres candidatures individuals, que aposten per una participació activa en les reunions de la Junta.

Jo aniré a votar, i aniré a votar a les 3 candidatures independents, ja que, com deia Joan Fuster “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres” i, com ja he dit, considero prioritari acabar amb les cadires buides i perquè conec el compromís de Senén i Júlia, les altres candidatures individuals. De la gent de l’altra candidatura col·lectiva, no en puc opinar, ja que no els conec.

Però, més enllà d’això, us demano que aneu a votar, independentment de qui voteu, per a que les persones escollides (siguin quines siguin) tinguin el màxim suport de l’estudiantat darrere seu.

Per votar, ho podeu fer durant el dia de passat-demà a l’urna que hi haurà habilitada a la Facultat (Sala de Graus).

Suma y sigue…

Fa uns dies, parlava en aquest mateix bloc (veure text) de la interconnexió entre la Xarxa d’aigues del Consorci d’Aigues de Tarragona i el Ter-Llobregat. Comentava la meva sensació sobre que la necessitat puntual d’aquesta connexió s’utilitzaria per a garantir l’abastiment d’aigua a les noves zones de creixement urbà al Penedès de forma estructural. És a dir, que un cop la dessaladora d’El Prat estigui en funcionament, AGBAR i les empreses compromeses en l’obra no renunciarien al seu ús. I que això serviria per a donar sortida a les més altes previsions de creixement del Baix Penedès interior i “l’eix viari-ferroviari” de l’Alt Penedès (Castellet-Monjos-Olèrdola-Vilafranca-La Granada-Subirats-Sant Sadurní-Gelida). Aquí és on caldrà veure les coherències en els discursos de creixement moderat dels diferents partits, especialment dels dos que tenen més capacitat per gestionar, PSC i CiU.

En aquest sentit, sembla que ja es mou alguna cosa. Només cal veure les declaracions de l’alcalde de Vilafranca i President de la Mancomunitat Penedès-Garraf Marcel Esteve a Ràdio Vilafranca (declas). Ho seguirem.

Suggerència

Sovint sentim queixes sobre impostos alts i falta de serveis. Molts, hem intentat explicar el fet, que tots i totes hauríem de saber, que els recursos de l’administració són limitats, i que per ampliar una partida, se n’ha de retirar diners d’un altra, o pujar els impostos, i que si es volen abaixar els impostos, s’han de retallar partides.

Tot això, que sona aburrit i complicat, podem descobrir-ho d’una forma sencilla a partir del simulador de pressupostos de la Conselleria d’Economia i Finances de la Generalitat. Us deixo l’enllaç per a que feu les vostres proves!

Simulador Pressupost

La Vegueria elitista

Divendres, la gent de la Plataforma per una vegueria pròpia va organitzar una sèrie d’actes sota el títol de La nit de la vegueria. Així, com a responsable de Joves d’Esquerra Verda, vaig rebre la invitació per a participar en l’acte principal, una conferència a l’auditori Berger-Balaguer (al qual no podia assitir per motius de feina) i posterior sopar amb tast de les quatre comarques al Casal, a Vilafranca del Penedès.

Primer de tot, cal felicitar a la gent de la Plataforma, per aquest nivell d’activitat envejable, però voldria fer esment (i així els hi faig arribar alhora que publico aquest post) els motius del títol i del perquè vaig decidir no acceptar la invitació.
Sense voler entrar a criticar la iniciativa d’una nit de la vegueria, la qual em sembla positiva, no puc compartir el model de sopars a 50€ per a les elits polítiques i econòmiques del territori. Això exclou a molta gent que pugui simpatitzar i vulgui mostrar el seu suport a la vegueria del Penedès, però que no pugui participar d’aquest acte reivindicatiu per motius econòmics. I això, que pot semblar un tema menor, no ho és pas. És aquí on està el debat de la vegueria. El debat sobre què volem fer amb ella, per a que ha de servir. Volem una vegueria on substituïm els lobbies empresarials de la Regió Metropolitana pels del Penedès o volem aprofitar el fet de tenir una administració geogràficament més propera a la gent que viu i/o treballa al Penedès per fer-la més propera socialment? Aconseguirem una major defensa del territori si les decisions es consensuen amb una constructora, una entitat financera o una cambra de comerç penedesenca que si fos una de metropolitana?

L’única alternativa a l’expansió desordenada i sense control de la Regió Metropolitana és una aliaça cívico-administrativa que en plantegi alternatives. Per això cal que, des de ja, els ajuntaments que donen suport a la vegueria estableixin un punt de trobada (mancomunitat?) per tractar temes de territori, com poden ser la ubicació dels polígons industrials i la compensació als municipis que en renuncïin per mantenir l’equilibri territorial, i que aquesta institució compti amb el suport i l’empenta d’un moviment ciutadà paral·lel que li doni suport i l’esperoni per anar més enllà.

És la interconnexió, estúpids!

Continuem parlant d’aigua…

Segurament pensareu que sóc una persona molt mal pensada, però hi ha coses que no entenc d’aquest tema. La portaveu de l’anterior Govern de l’Estat en funcions, la senyora Fernández de la Vega, va descartar la possibilitat de donar suport a la proposta de la Generalitat (o, pel que sembla, de la Conselleria de Medi Ambient) de transvassament entre el Segre i el Llobregat pel seu cost ambiental en l’Ebre. Com comentava, no m’agrada el plantejament d’aquesta obra, però hi ha una realitat i és que a l’octubre, milions de persones no tindran aigua de boca, a pesar de la reducció de consum, de l’aprofitament de pous i aqüífers, dels vaixells i de les alternatives, si no plou (i veient el mapa de pluges d’aquesta setmana, que sembla una broma de mal gust, és la hipòtesi amb la que s’ha de treballar).

Doncs bé, ara, el sostenibilista Govern de l’Estat planteja com alternativa a la proposta de Medi Ambient la interconnexió de xarxes entre Tarragona i el Ter-Llobregat. Un projecte amb un cost 8 vegades superior i que planteja seriosos dubtes tant sobre la seva disponibilitat al mes d’octubre com de la seva provisionalitat.

A partir d’aquí, la meva desconfiança. Aquí tenim una obra amb caràcter de permanència, que servirà per justificar un nou transvassament constant de l’Ebre que mantingui l’establiment de noves urbanitzacions amb consum intensiu d’aigua a l’Alt i Baix Penedès, en el marc paral·lel del CIM Logis Penedès i el desdoblament de la N-340, que permetrà desplaçar-se amb cotxe, evidentment, a les persones residents en aquestes urbanitzacions cap als seus llocs de treball generant nous problemes de mobilitat (que es solucionaran amb més quilòmtres de carretera). L’objectiu, fer desaparèixer el corredor natural entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona representa, encara avui, el Penedès. Tota aquesta política, és el que Naomi Klein defineix perfectament en el seu llibre La doctrina del xoc, on les elits polítiques i econòmiques, aprofiten les situacions de crisi (com és la sequera que viu actualment Catalunya), per gestionar el que anomenen les ‘polítiques de xoc’, és a dir, per seguir el model neoliberal projectat pels economistes de l’Escola de Chicago.

Espero equivocar-me, però em temo, que ens espera un estiu d’apagades i talls de llum per la Costa Brava, especialment per la zona més propera a la MAT.

Comunicat de Joves d’Esquerra Verda davant la sequera

Davant de la situació generada per la crisi de sequera que viu avui Catalunya, la direcció de Joves d’Esquerra Verda expressa que:

Des de JEV sempre hem defensat una nova cultura de l’aigua que la percep com un recurs escàs i per tant la gestió dels recursos hídrics ha de basar-se en la reutilització, l’estalvi i l’eficiència per garantir les necessitats bàsiques. És a dir, una política de control de la demanda lligada a un model de desenvolupament sostenible.

Mai abans s’havien impulsat mesures estructurals per combatre la sequera com des de l’arribada d’ICV al Govern de la Generalitat. S’ha donat un gir de 180º pel que fa a la gestió de l’aigua a Catalunya, amb l’impuls de polítiques com la recuperació de pous i aqüífers, l’establiment del cànon de l’aigua que ha aconseguit reduir el consum, programes de sanejament d’aigües residuals urbanes, difusors domèstics que redueixen el consum i en definitiva, un conjunt de polítiques que han permès combinar l’ús de l’aigua amb la conservació del medi ambient.

Davant de la situació d’emergència nacional que vivim per la pitjor sequera dels últims 60 anys, a la gestió del conseller de Medi Ambient de la Generalitat li ha mancat transparència, diàleg, i claredat per explicar la possibilitat de dur a terme un transvasament temporal i reversible d’aigua del Segre al Llobregat en el cas que no plogui en els propers mesos.

Aquest conjunt de factors han provocat la confusió de la ciutadania. Per això, volem manifestar la nostra preocupació per les conseqüències que pugui generar aquesta gestió sobre la credibilitat d’una formació política que sempre ha defensat la nova cultura de l’aigua i la radicalitat democràtica.

JEV emplacem que davant aquesta situació de sequera es busquin totes les alternatives possibles abans de dur a terme el transvasament i que siguin analitzades conjuntament amb els moviments socials i ecologistes, els representants territorials, amb la Fundació per la Nova Cultura de l’Aigua, els municipis… En cas que el transvasament sigui l’única opció viable, cal donar un missatge clar que aquesta mesura serà temporal i reversible fruit de la situació d’excepcionalitat que estem vivint.

Cal garantir l’aigua per tota la ciutadania de Catalunya i plantejar solucions de futur per si s’allarga la sequera, i més tenint en compte que és una de les conseqüències del canvi climàtic. Per això, JEV defensarem dins d’ICV que es continuïn duent a terme les propostes de la conselleria que són coherents amb la nova cultura de l’aigua.

A més, creiem igualment important que s’estudiïn les mesures com els bancs públics d’aigua per resoldre situacions d’emergència com la que vivim avui. De la mateixa manera, és imprescindible que la conselleria de medi ambient treballi conjuntament amb la conselleria d’agricultura per impulsar canvis en els sistemes de regadiu ja que actualment l’agricultura suposa més del 70% del consum d’aigua de Catalunya.

JEV denunciem la frivolitat de CiU que aprofita una situació d’emergència nacional per deslegitimar les polítiques per una nova cultura de l’aigua. Volem recordar que la dreta catalana ha defensat sempre les polítiques transvasistes com a solució estructural. Ara CiU pretén oferir el transvasament del Roine com a solució a la situació d’emergència, però aquesta és una infraestructura que trigaria anys en arribar i que respon a la defensa dels interessos dels poderosos que ells representen. L’alternativa del Roine confronta amb l’estalvi i l’eficiència i la gestió de la demanda que des de JEV hem defensat.

Finalment, creiem que el Govern de l’Estat Espanyol no està legitimat per donar lliçons de sostenibilitat a Catalunya tenint en compte que ha avalat els transvasaments com el del Xúquer-Vinalopó i el del Tajo-Guadiana. Ens oposem a la solució que ofereix el Govern de l’Estat a construir el mini-trasvasament Cunit-Cubelles com a nova oferta permanent d’aigua per a l’àrea metropolitana perquè també significa treure aigua de l’Ebre indefinidament. Per tot això, demanem una actitud responsable al Govern de l’Estat perquè proposi alternatives realistes i sostenibles per combatre la sequera.