N40: Generalitat culpable, ajuntament responsable (part II)

La setmana passada publicava en aquest mateix bloc l’article N40: Generalitat culpable, ajuntament responsable contra la decisió de suprimir la línia de bus nocturn que donava servei i lligava el Penedès amb Barcelona de nit.

En aquell moment els govern de l’Ajuntament (CiU) i de la Generalitat (CiU) van generar un caos informatiu de declaracions contradictòries sobre la situació del servei i com s’havia decidit suprimir. Avui, en canvi, el títol d’aquell article sembla cada cop més encertat, d’acord amb el que expliquen els registres de la Generalitat.

En la nota de premsa publicada per l’ajuntament el dia 3 de gener, l’alcalde accidental Aureli Ruíz lamentava la “falta d’informació per part de la Generalitat” amb les persones usuàries i a l’Ajuntament. I és ben cert que a les persones usuàries no se’ns va dir res. Però l’Ajuntament va rebre aquest comunicat de la Generalitat  el dia 12 de setembre, on se’ls informava de la supressió de la línia N40 i es demanava la opinió de l’ajuntament.

N40: Generalitat culpable, ajuntament responsable

No es pot qualificar d’altra manera. La Generalitat de Catalunya ha decidit finalment suprimir el servei de busnit N40, que connectava Barcelona-Vilafranca. Recull la notícia la gent de RTV Vilafranca.

No pretenc enfocar aquest article des de la distància emocional. Tampoc vull. A partir d’ara, doncs, haurem d’assenyalar a la Generalitat convergent i al conseller @lluisrecoder pel cost d’aquesta decisió contra la gent de Vilafranca i comarca.

La decisió, a més d’injusta, ha incomplert tots els principis bàsics de la comunicació i la transparència informativa: no contents amb deixar sense servei la nit de Cap d’any a desenes de persones sense previ avís, a mitjans de setmana continuava el caos desinformatiu, amb informacions contràdictories entre l’operadora de bus (Hispano Igualadina), Generalitat, Ajuntament, 012 i l’Autoritat del Transport Metropolità.

Un Govern en funcions no pot aprovar la Llei Sinde

Davant la previsible aprovació de la polèmica “Llei Sinde”, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’Internet seguim manifestant -com vam fer en el Manifest de 2 de Desembre de 2009- la nostra ferma oposició a una norma que inclou modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet.

En principi no sembla de rebut que un Govern en funcions adopti aquesta decisió en el seu últim o un dels seus últims Consells de Ministres. Seria doblement greu que es confirmessin les pressions exercides pels EUA, a través de la seva ambaixada a Madrid, com van revelar els cables de Wikileaks.

El dia 0 de Caixa Penedès

Demà serà el primer dia de la nova Caixa Penedès. El Consell d’Administració ha d’iniciar els tràmits per a la renovació dels òrgans de govern de la caixa d’estalvis, després de l’escandol dels fons de pensions milionaris autoajudicats que ha forçat la dimissió del President i del Director General de l’entitat.

Un nou Consell d’Administració i una nova Assemblea que hauran de definir el camí a seguir per a l’entitat, després de la mala gestió que l’ha portat a la situació actual i que l’ha portat a necessitar iniciar una fusió amb d’altres caixes d’estalvi.

No és país per a cagadubtes

Avui és el dia de les reflexions sobre els resultats electorals. Les dades ja les sabeu, o les podeu consultar aquí. Però més enllà de pretendre fer un primer anàlisi del que poden suposar, en els propers dies tindrem l’oportunitat de buidar, mirar d’analitzar i treure conclusions a fons cada dada electoral i socialitzar els resultats amb els nostres entorns.

Carta oberta a una amiga amb dubtes

N’hem parlat alguna vegada, encara que dius sovint que això de la política no t’interessa. Però com la majoria de la gent de la nostra edat, veus com els projectes que ens havíem fet, que ens havien explicat, als que aspiràvem són cada cop més lluny. I no pas perquè no hauguem complert la nostra part.

Però avui ens volen convèncer que hem estirat més el braç que la màniga per a  que alguns de nosaltres i dels nostres germans grans poguèssim allargar la nostra etapa educativa amb estudis universitaris o de formació professional (tot i que està demostrat que és una inversió a llarg termini). Que ha sigut un privilegi viure en uns anys de bombolla immobiliària que permetien que només el 10-15% de nosaltres estiguessim a l’atur, mentre hem vist com els rics s’han fet cada cop més rics, a base de fer-nos por. Fer-nos por (com explica Naomi Klein a La doctrina del xoc) com a excusa per acabar amb l’ascensor social que havia permès als nostres pares i germans grans anar aconseguint fites fins avui.

Girar la truita de la resignació

En un context on l’economia especulativa (els anomenats “mercats”) ha estat durant anys visquent en una festa a tot gas finançada a partir de regals fiscals dels successius governs (que nosaltres mateixos hem escollit) i de la que ara ens volen fer assumir la ressaca i la neteja del pis, és agradable poder parlar d’iniciatives que miren de recuperar la funció pública de l’economia.

Conversa a mitjanit

L’altre dia estava a la parada del bus nocturn on esperava el primer bus cap a Vilafranca. Una noia d’uns vint-i-tants anys es va sumar a l’espera al cap de poc, i vam començar una conversa intrascendent per fer temps aquells 15 minuts que teníem fins a l’arribada del bus.

Pum!

En el moment de publicar-se aquestes línies, estarà petant a la Rambla la tronada que dona inici oficial (a pesar que el pregó fos anit) a la Festa Major de Vilafranca. Una festa major estranya per a mi, ja que la meva a Barcelona no em permetrà viure-la tan intensament com m’agradaria. Pels qui no sou de Vilafranca, és una bona recomanació per a la setmana, si us agrada la cultura popular i/o l’estil musical que podeu veure al programa de festes.